Aquesta mena de sensors estan basats en el que per aquests rodals en diem una cèl·lula Peltier, i que en el món anglosaxó en diuen una "thermocouple junction", és a dir, una unió termopar. El seu funcionament es basa en el que es coneix com efecte Peltier-Seebeck, però que en definitiva són tres efectes: l'efecte Seebeck (relació entre temperatura i diferència de potencial o voltatge), l'efecte Peltier (el procés físic a partir del qual observem que la tensió que es produeix a cada banda de la unió termopar és funció de la temperatura) i l'efecte Thomson, en honor de l'inefable i genial Lord Kelvin (relació entre el gradient de temperatura i el corrent). De fet, l'efecte Peltier i l'efecte Thomson venen a ser al mateix; Lord Kelvin el va descriure primer, però fou Peltier qui va aconseguir explicar aquest fenomen a nivell físic.
Aquí presentem el sandvitx que hem fet amb el sensor en qüestió, juntament amb els dis circuits que fem servir, primer per amplificar el senyal i segon, per enregistrar-lo:

AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA D'OSONA. Informàtica aplicada a l'Astronomia. Membres del Grup: Pep Pujols, Toni Torrents, Jordi Portell, Joan Pujolàs, Xavier Gràcia i Jesús E. Gabaldón
Arxiu del blog
dijous, 14 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Jesús E. Gabaldón
- Data Scientist & Analyst. Manager @ Accenture. Analytics, Data Mining, Statistical and Mathematical Modeling, R - MySQL - Python. HPC. SPSS, SAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada